LLENGUA
Primerament, cal aclarir que el llenguatge està dividit en elements interns i externs, i dins dels elements externs trobem allò que es referix a la lingüística.
ELEMENTS INTERNS
L'estructura lingüística és tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d'una llengua; és a dir, la fonètica, la fonologia, el lèxic, les regles ortogràfiques i sintàctiques, etc. Per tant, estudia l'essència de la llengua i, així mateix, es l'objecte d'estudi de l'antiga gramàtica, de la lingüística tradicional i la moderna.
ELEMENTS EXTERNS
L'ús lingüístic és el fet mateix d'usar una llengua en la pràctica per a comunicar-nos socialment. Per tant, són les relacions que hi ha entre la llengua i la societat. A més a més, estudia les condicions d'existència d'una llengua.
LA SOCIOLINGÜÍSTICA
La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i usa la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
La sociolingüística s'ocupa tant dels usos lingüístics efectius, conscients i inconscients, com dels simbòlics (connotacions, valors i actituds) estudia els canvis estructurals que són l'objecte de la lingüística històrica i, a més, tracta d'explicar el perquè d'aquests canvis.
..................................................................................................................................
A continuació; i després d'haver repassat uns coneixements necessàriament previs per a estudiar el monolingüísme, el bilingüísme, la diglòssia i la substitució lingüística; passem a explicar aquests conceptes.
MONOLINGÜÍSME
És la existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat.
El monolingüisme individual té lloc quan una persona utilitza una única llengua de manera habitual. D'altra banda, el monolingüisme social té lloc quan en el context d'una determinada societat s'usa només una sola llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.
Llengua MINORITÀRIA: nom reduït de parlants.
Llengua MINORITZADA: pateix la interposició d'una altra llengua i està inmersa en un procés de retrocés dels seus usos en la seua pròpia comunitat lingüística.
BILINGÜISME
El bilingüisme sín el cas de les situacions en les que hi han dues llengües en contacte. Aquest concepte s'ha aplicat a diverses situacions que no tènen sempre a vore amb la sociolingüística, és un terme polisèmic que dóna la possiblitat d'aplicar-lo a un individu que poseeix la capacitat d'usar dues llengües al mateix nivell, però aquesta situació es prou utòpica que no existeix.
Diferenciem entre:
- BILINGÜISME INDIVIDUAL: capacitat d'una persona d'emprar dues llengües.
- BILINGÜISME TERRITORIAL: aquell que trobem en un espai determinatdividit en dues zones delimitades geogràficamentque tenen cadascuna una llengua pròpia.
- BILINGÜISME SOCIAL: situacions on el bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers que formen grups socials.
DIGLÒSSIA
La diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d'ús. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada