"EL GOBIERNO VALENCIANO FUNDE A NEGRO CANAL 9 TRAS DOCE HORAS DE RESISTENCIA"
A las 12.19 minutos, del viernes 29 de noviembre de 2013, la
televisión pública valenciana ha muerto. La imagen se ha congelado y
luego se ha fundido en negro. El Gobierno valenciano ha logrado cerrar
las emisiones gracias a un orden judicial. Más de 12 horas han estado
los trabajadores retransmitiendo la crónica de una muerte anunciada de
24 años de historia. Hasta el último suspiro se han mantenido en sus
puestos de trabajo. Sólo una orden judicial ha doblegado su resistencia.
Los gritos de indignación se han mezclado con las lágrimas de los
empleados en el estudio, mientras los liquidadores designados por la
Generalitat han penetrado con escolta policial en el control central de
emisiones con la intención de clausurar RTVV.
Los liquidadores han cortado la electricidad que permite la salida de
la señal. Decenas de monitores de la sala control han quedado en negro
al mismo tiempo. El pasillo de acceso estaba despejado de trabajadores.
No ha sido necesaria la intervención de los ocho agentes de la Policía
Autonómica que han acompañado a los liquidadores. La acción ha sido
pacífica, a pesar de los nervios a flor de piel y de las horas sin
dormir.
La última imagen de Canal 9 ha sido la de un grupo de fotógrafos
agolpándose frente a la sala de control para inmortalizar el fin de una
televisión. Y entre las cámaras y flashes, se ve la expresión congelada
de Vicent Mifsud, el presidente del comité de empresa de RTVV, el
representante de los 1.660 trabajadores que serán despedidos en los
próximos días.
Todo los acontecimientos se han precipitado cuando el juzgado número
uno de Paterna (Valencia) ha ordenado sobre las 11 de la mañana el
desalojo de los trabajadores de las instalaciones de Canal 9, tras
recibir el informe favorable de la Fiscalía a las medidas cautelares
solicitadas por la comisión liquidadora de RTVV nombrada por la
Generalitat. "Si el desalojo de RTVV no se produce de forma inmediata y
voluntaria, se procederá al desalojo del edificio por la fuerza
policial", señala el auto del juzgado.
Unos minutos antes, la Policía ha entrado y en las instalaciones para
proceder al desalojo mientras los trabajadores seguían en el pasillo
que conduce al centro de control de emisiones y gritaban "¡Fabra
dimisión!", "¡ladrones!" y "RTVV no se cierra!". En la sede de
Burjassot, dentro y fuera, permanecen concentrados centenares de
empleados, políticos y ciudadanos contrarios al cierre.
"La Ribera diu no a l'atac d'educació contra la llengua"
30.000 persones reivindiquen el valencià a l’escola
i es mostren en contra de l’arranjament escolar dissenyat per
consellera Català. La propera Trobada es celebrarà a Alginet
El municipi de Corbera de 3.267 habitants, conquerit per Jaume I l’any
1248, viu aquest diumenge una fita històrica a l'acollir milers de
persones procedents de tota la comarca amb motiu de la celebració de la
XXIX Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera.
Una trobada on la Ribera ha dit un 'no' rotund a les polítiques
educatives de la consellera Maria José Català per l’arranjament escolar
i les retallades d’unitats escolars en valencià, fet que Escola
Valenciana ha denunciat als tribunals.
En aquesta trobada s'han citat personatges de la política i de la
cultura de tota la comarca, i han mostrat el seu suport unànime a les
reivindicacions de les escoles en valencià i d'Escola Valenciana.
El president de la coordinadora de la Ribera, Joan Cortés,
ha manifestat a La Veu que la Trobada és més que mai reivindicativa,
"ja patírem el preàmbul del tancament de RTVV, un dels atacs més
importants que ha fet el PP valencià a la nostra cultura i que després
ha continuat amb els entrebancs que ha posat la consellera Català
ambl'arranjament escolar i la retallada d'unitats en valencià".
Cortés ha volgut significar que la Trobada de Corbera no sols dura un
dia sinó un any, ja que compten amb una gran varietat de programes com
Valencià Viu, que tenen com a objectiu impulsar l'ús social de la
llengua.
Per altra banda, a Corbera també ha assistit el diputat estatal de Compromís Joan Baldoví,
qui ha declarat a La Veu que després de trenta anys " hui hem de
reivindicar més que mai el valencià, perquè el PP pareix que vulga que
desaparega la nostra llengua."
L’alcalde de Corbera, Jordi Vicedo, ha manifestat que
la jornada de les Trobades per l’ensenyament en valencià ha convertit a
aquest poble en “un punt de referència, ja que l’ha donat a conèixer” i
marca com a “fita històrica” aquesta jornada perquè “ha donat vida a
aquest municipi” i s’ha quedat molt sorprès per la bona acollida per
part del poble a aquest acte.
També ha afegit que a banda de ser un incentiu per al poble, Les
Trobades” són un esdeveniment reivindicatiu que mostra la voluntat del
poble i la seua defensa per la llengua, i són una manera més de
demostrar el desig i l’estima del poble valencià per aquesta”.
A més, el diputat a Les Corts, Francesc Signes,
(PSPV) ha lamentat "la brutal política del PP contra el valencià i
l'escola pública amb les contínues retallades de línies en valencià i el
tancament de RTVV"
Per la seua banda, l'alcalde de l'Alcúdia, Robert Martínez,
ha qualificat de "patètica la política d'atac i persecció al valencià, a
les escoles i a la identitat valenciana. Les trobades haurien de ser
una festa i és al contrari, cada vegada són més reivindeicatives per
culpa de la gestió de la dreta".
La Trobada d’Escoles en valencià, a banda de ser una jornada de
reivindicació per la llengua i per l’ensenyament d’aquesta, també acull
col·lectius que reclamen un canvi en les polítiques mediambientals del
territori, com és el cas de l’organització Xúquer Viu que porta
participant en aquestes jornades des del 2004.
En aquest sentit, la secretària de l’organització, Graciela Ferrer,
ha manifestat la voluntat de “fer visible la lluita, perquè hi ha molts
valors compartits entre Escola Valenciana i Xúquer Viu, com és la
defensa pel nostre patrimoni”. També afirma que “l’ecologia i el medi
ambient està lligat amb la gent, tant a nivell racional com emocional” i
que “en aquestes jornades, es dóna la conjunció entre l’estima i la
dignitat del nostre territori, tan a nivell cultural com mediambiental”.
"El País Valencià dóna suport massiu a les Trobades 2014"
La crida a la participació massiva realitzada per part d’Escola
Valenciana davant els atacs i retallades del Govern de Fabra ha
aconseguit al llarg d’aquest cap de setmana un èxit absolut durant les
primeres Trobades del 2014 al reunir a més de 81.000 persones que han
donat el seu suport massiu al dret d’ensenyament en valencià. Vicent
Moreno, president d’Escola Valenciana, adverteix: 'Que el president de
la Generalitat i la consellera d’Educació prenguen nota per a demà que
comença el període d’admissió de matrícula a les escoles. La qualitat
educativa en aquest país és sinònim d’escola pública i en valencià, per
tant cal garantir a totes les famílies l’opció de l’ensenyament
plurilingüe en valencià, perquè tots som ciutadans de primera'. Un total
de 7 comarques han acollit aquest cap de setmana les festes per la
llengua per plantar cara i dir prou a les polítiques educatives de
l’actual Govern autonòmic del PP.
Les xifres parlen per si soles pel que fa la massiva participació i
resposta ciutadana aconseguit en les 7 Trobades celebrades al llarg
d’aquest cap de setmana en altres tantes comarques del País Valencià i
de segur que donaran que pensar al Govern de Fabra i la consellera
d’Educació per variar el rumb de la política d’atacs a la llengua de
tots el valencians.
Unes 30.000 persones a Corbera, la Ribera, entorn a 8.000 a Alacant,
l’Alacantí, més de 12.000 a Vinalesa, l’Horta Nord, unes 7.000 a Olocau,
el Camp de Túria, vora 6.000 a Benicarló, el Maestrat–Els Ports, més de
2.000 a La Romana, les Valls del Vinalopó, i dissabte passat vora
16.000 participants a Gata de Gorgos, a la comarca de la Marina Alta, ha
estat l’aclaparador resultat de participació del primer cap de setmana
de les Trobades d'Escoles en Valencià 2014, les més reivindicatives de
la història des que s’encetaren fa prop de 30 anys.
Sota el lema “Escola Valenciana, la nostra escola”, alumnes, pares,
mares, docents, col•lectius i entitats han omplert aquest cap de setmana
els carrers i les places de set poblacions distribuïdes de nord a sud
del territori del País Valencià i han participat als 454 tallers
didàctics dels centres educatius i les paradetes d'entitats comarcals.
A les més de 81.000 persones que han participat en aquestes primeres
Trobades cal sumar l'extensa oferta d'activitats que s'han desenvolupat
amb exposicions, exhibicions esportives, animació de carrer i música als
escenaris d'aquestes festes en defensa del valencià.
“El govern de la Generalitat Valenciana ha detectat d’una manera
correcta que l’ensenyament en valencià pot ser majoritari al nostre
sistema educatiu si s’atén a la demanda de les famílies, però la reacció
de l’Administració ha estat diametralment contrària a la voluntat de la
ciutadania, ja que s’estan realitzant accions per limitar i frenar
l’oferta d’ensenyament en valencià amb dures supressions de línies en
valencià arreu de les nostres comarques”, ha assegurat el president
d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Moreno ha demanat als màxims representants dels valencians i les
valencianes “que apliquen allò que les famílies demanen” i abandonen
“postulats ideològics antidemocràtics”,.
Un total de 7 Trobades han obert aquest cap de setmana les festes per
la llengua que cada any organitza Escola Valenciana i coincideix amb
l’estació primaveral i que van començar a celebrar-se per primera
vegada ara fa 29 anys, a les comarques de la Ribera i la Marina Alta.
Enguany en seran 18 fins el 15 de juny. Any rere any van començar a
sumar-se moltes comarques més a mesura que s’anaven creant Coordinadores
comarcals d’Escola Valenciana al llarg i ample del país.
Una família valenciana ha decidit reclamar al Ministeri d'Educació espanyol 17.000 euros de compensació per les despeses d'escolarització d'una filla en una escola fora del seu poble "per garantir el seu dret de rebre ensenyament en valencià". La demanda, presentada amb l'assessorament de l'entitat Escola Valenciana, es basa en la previsió de la "llei Wert", segons la qual l'administració ha de sufragar les despeses dels alumnes que no puguin trobar una plaça en la llengua que desitgen en una escola pública. Es tracta d'un punt de la "llei Wert" pensat especialment per a Catalunya, on ha aixecat molta controvèrsia, però que ara se li pot girar en contra al ministre.
La quantitat de 17.000 euros respon "a la despesa de pagament del centre concertat, el transport i el menjador" durant els quatre cursos que la filla d'aquesta família de Xirivella ha estat escolaritzada en un centre de
Picassent, perquè al seu poble cap escola pública ofereix l'ensenyament en valencià. Des d'Escola Valenciana asseguren que, amb la petició, esperen que "se'ls tracti com a les famílies que sol·liciten l'ensenyament en castellà en altres autonomies amb llengua pròpia, segons el que estipula la LOMCE".
Aquesta mateixa família va recórrer, juntament amb una desena més, contra la decisió de la Conselleria d'Educació valenciana de no autoritzar, el 2010, la implantació del Programa d'Ensenyament en Valencià a Xirivella. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va estimar el recurs i ara Escola Valenciana denuncia l'incompliment de la resolució judicial, ja que, si bé s'ha implementat una línia en valencià a l'educació infantil, no ha estat així, encara, a primer de Primària, el curs que fa actualment la nena.
"Fabra suprimeix unitats en valencià a 136 escoles i tanca 5 escoles."
El govern de la
Generalitat Valenciana suprimeix unitats de valencià a 136 les escoles
públiques per al curs 2014-2015 segons l'arranjament escolar publicat avui al
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), segons denuncia Escola Valenciana. L'entitat ha calculat que hi ha 72 unitats en valencià suprimides a
infantil i primària i 83 més en centres amb doble línia educativa. En aquest
segon cas queda per resoldre encara quina unitat perden, si la de castellà o la
de valencià.
Escola
Valenciana diu que aquesta resolució de la conselleria d’Educació és un 'atac
històric al nostre màxim tret d’identitat i el major atac per part d’un govern
valencià als programes d’ensenyament òptims en els últims 30 anys'.
'Amb aquesta resolució no s’ha respectat el context sociolingüístic de les
escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat
un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats,
Alacant, València i Castelló', ha dit Vicent Moreno, president d’Escola
Valenciana.
Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions
legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per
l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a
les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.
Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions
legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per
l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a
les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.
Enseñanza defenderá ante TSJC que el castellano no está excluido de las aulas.
"EL GOBIERNO VALENCIANO FUNDE A NEGRO CANAL 9 TRAS DOCE HORAS DE RESISTENCIA"
A las 12.19 minutos, del viernes 29 de noviembre de 2013, la televisión pública valenciana ha muerto. La imagen se ha congelado y luego se ha fundido en negro. El Gobierno valenciano ha logrado cerrar las emisiones gracias a un orden judicial. Más de 12 horas han estado los trabajadores retransmitiendo la crónica de una muerte anunciada de 24 años de historia. Hasta el último suspiro se han mantenido en sus puestos de trabajo. Sólo una orden judicial ha doblegado su resistencia. Los gritos de indignación se han mezclado con las lágrimas de los empleados en el estudio, mientras los liquidadores designados por la Generalitat han penetrado con escolta policial en el control central de emisiones con la intención de clausurar RTVV.Los liquidadores han cortado la electricidad que permite la salida de la señal. Decenas de monitores de la sala control han quedado en negro al mismo tiempo. El pasillo de acceso estaba despejado de trabajadores. No ha sido necesaria la intervención de los ocho agentes de la Policía Autonómica que han acompañado a los liquidadores. La acción ha sido pacífica, a pesar de los nervios a flor de piel y de las horas sin dormir.
La última imagen de Canal 9 ha sido la de un grupo de fotógrafos agolpándose frente a la sala de control para inmortalizar el fin de una televisión. Y entre las cámaras y flashes, se ve la expresión congelada de Vicent Mifsud, el presidente del comité de empresa de RTVV, el representante de los 1.660 trabajadores que serán despedidos en los próximos días.
Todo los acontecimientos se han precipitado cuando el juzgado número uno de Paterna (Valencia) ha ordenado sobre las 11 de la mañana el desalojo de los trabajadores de las instalaciones de Canal 9, tras recibir el informe favorable de la Fiscalía a las medidas cautelares solicitadas por la comisión liquidadora de RTVV nombrada por la Generalitat. "Si el desalojo de RTVV no se produce de forma inmediata y voluntaria, se procederá al desalojo del edificio por la fuerza policial", señala el auto del juzgado.
Unos minutos antes, la Policía ha entrado y en las instalaciones para proceder al desalojo mientras los trabajadores seguían en el pasillo que conduce al centro de control de emisiones y gritaban "¡Fabra dimisión!", "¡ladrones!" y "RTVV no se cierra!". En la sede de Burjassot, dentro y fuera, permanecen concentrados centenares de empleados, políticos y ciudadanos contrarios al cierre.
"La Ribera diu no a l'atac d'educació contra la llengua"
30.000 persones reivindiquen el valencià a l’escola
i es mostren en contra de l’arranjament escolar dissenyat per
consellera Català. La propera Trobada es celebrarà a Alginet
El municipi de Corbera de 3.267 habitants, conquerit per Jaume I l’any
1248, viu aquest diumenge una fita històrica a l'acollir milers de
persones procedents de tota la comarca amb motiu de la celebració de la
XXIX Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera.
Una trobada on la Ribera ha dit un 'no' rotund a les polítiques
educatives de la consellera Maria José Català per l’arranjament escolar
i les retallades d’unitats escolars en valencià, fet que Escola
Valenciana ha denunciat als tribunals.
En aquesta trobada s'han citat personatges de la política i de la
cultura de tota la comarca, i han mostrat el seu suport unànime a les
reivindicacions de les escoles en valencià i d'Escola Valenciana.
Cortés ha volgut significar que la Trobada de Corbera no sols dura un
dia sinó un any, ja que compten amb una gran varietat de programes com
Valencià Viu, que tenen com a objectiu impulsar l'ús social de la
llengua.
Per altra banda, a Corbera també ha assistit el diputat estatal de Compromís Joan Baldoví, qui ha declarat a La Veu que després de trenta anys " hui hem de reivindicar més que mai el valencià, perquè el PP pareix que vulga que desaparega la nostra llengua."
Per altra banda, a Corbera també ha assistit el diputat estatal de Compromís Joan Baldoví, qui ha declarat a La Veu que després de trenta anys " hui hem de reivindicar més que mai el valencià, perquè el PP pareix que vulga que desaparega la nostra llengua."
L’alcalde de Corbera, Jordi Vicedo, ha manifestat que
la jornada de les Trobades per l’ensenyament en valencià ha convertit a
aquest poble en “un punt de referència, ja que l’ha donat a conèixer” i
marca com a “fita històrica” aquesta jornada perquè “ha donat vida a
aquest municipi” i s’ha quedat molt sorprès per la bona acollida per
part del poble a aquest acte.
També ha afegit que a banda de ser un incentiu per al poble, Les
Trobades” són un esdeveniment reivindicatiu que mostra la voluntat del
poble i la seua defensa per la llengua, i són una manera més de
demostrar el desig i l’estima del poble valencià per aquesta”.
A més, el diputat a Les Corts, Francesc Signes, (PSPV) ha lamentat "la brutal política del PP contra el valencià i l'escola pública amb les contínues retallades de línies en valencià i el tancament de RTVV"
A més, el diputat a Les Corts, Francesc Signes, (PSPV) ha lamentat "la brutal política del PP contra el valencià i l'escola pública amb les contínues retallades de línies en valencià i el tancament de RTVV"
Per la seua banda, l'alcalde de l'Alcúdia, Robert Martínez,
ha qualificat de "patètica la política d'atac i persecció al valencià, a
les escoles i a la identitat valenciana. Les trobades haurien de ser
una festa i és al contrari, cada vegada són més reivindeicatives per
culpa de la gestió de la dreta".
La Trobada d’Escoles en valencià, a banda de ser una jornada de
reivindicació per la llengua i per l’ensenyament d’aquesta, també acull
col·lectius que reclamen un canvi en les polítiques mediambientals del
territori, com és el cas de l’organització Xúquer Viu que porta
participant en aquestes jornades des del 2004.
En aquest sentit, la secretària de l’organització, Graciela Ferrer,
ha manifestat la voluntat de “fer visible la lluita, perquè hi ha molts
valors compartits entre Escola Valenciana i Xúquer Viu, com és la
defensa pel nostre patrimoni”. També afirma que “l’ecologia i el medi
ambient està lligat amb la gent, tant a nivell racional com emocional” i
que “en aquestes jornades, es dóna la conjunció entre l’estima i la
dignitat del nostre territori, tan a nivell cultural com mediambiental”.
"El País Valencià dóna suport massiu a les Trobades 2014"
La crida a la participació massiva realitzada per part d’Escola
Valenciana davant els atacs i retallades del Govern de Fabra ha
aconseguit al llarg d’aquest cap de setmana un èxit absolut durant les
primeres Trobades del 2014 al reunir a més de 81.000 persones que han
donat el seu suport massiu al dret d’ensenyament en valencià. Vicent
Moreno, president d’Escola Valenciana, adverteix: 'Que el president de
la Generalitat i la consellera d’Educació prenguen nota per a demà que
comença el període d’admissió de matrícula a les escoles. La qualitat
educativa en aquest país és sinònim d’escola pública i en valencià, per
tant cal garantir a totes les famílies l’opció de l’ensenyament
plurilingüe en valencià, perquè tots som ciutadans de primera'. Un total
de 7 comarques han acollit aquest cap de setmana les festes per la
llengua per plantar cara i dir prou a les polítiques educatives de
l’actual Govern autonòmic del PP.
Les xifres parlen per si soles pel que fa la massiva participació i
resposta ciutadana aconseguit en les 7 Trobades celebrades al llarg
d’aquest cap de setmana en altres tantes comarques del País Valencià i
de segur que donaran que pensar al Govern de Fabra i la consellera
d’Educació per variar el rumb de la política d’atacs a la llengua de
tots el valencians.
Unes 30.000 persones a Corbera, la Ribera, entorn a 8.000 a Alacant, l’Alacantí, més de 12.000 a Vinalesa, l’Horta Nord, unes 7.000 a Olocau, el Camp de Túria, vora 6.000 a Benicarló, el Maestrat–Els Ports, més de 2.000 a La Romana, les Valls del Vinalopó, i dissabte passat vora 16.000 participants a Gata de Gorgos, a la comarca de la Marina Alta, ha estat l’aclaparador resultat de participació del primer cap de setmana de les Trobades d'Escoles en Valencià 2014, les més reivindicatives de la història des que s’encetaren fa prop de 30 anys.
Sota el lema “Escola Valenciana, la nostra escola”, alumnes, pares, mares, docents, col•lectius i entitats han omplert aquest cap de setmana els carrers i les places de set poblacions distribuïdes de nord a sud del territori del País Valencià i han participat als 454 tallers didàctics dels centres educatius i les paradetes d'entitats comarcals.
A les més de 81.000 persones que han participat en aquestes primeres Trobades cal sumar l'extensa oferta d'activitats que s'han desenvolupat amb exposicions, exhibicions esportives, animació de carrer i música als escenaris d'aquestes festes en defensa del valencià.
“El govern de la Generalitat Valenciana ha detectat d’una manera correcta que l’ensenyament en valencià pot ser majoritari al nostre sistema educatiu si s’atén a la demanda de les famílies, però la reacció de l’Administració ha estat diametralment contrària a la voluntat de la ciutadania, ja que s’estan realitzant accions per limitar i frenar l’oferta d’ensenyament en valencià amb dures supressions de línies en valencià arreu de les nostres comarques”, ha assegurat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Moreno ha demanat als màxims representants dels valencians i les valencianes “que apliquen allò que les famílies demanen” i abandonen “postulats ideològics antidemocràtics”,.
Un total de 7 Trobades han obert aquest cap de setmana les festes per la llengua que cada any organitza Escola Valenciana i coincideix amb l’estació primaveral i que van començar a celebrar-se per primera vegada ara fa 29 anys, a les comarques de la Ribera i la Marina Alta.
Enguany en seran 18 fins el 15 de juny. Any rere any van començar a sumar-se moltes comarques més a mesura que s’anaven creant Coordinadores comarcals d’Escola Valenciana al llarg i ample del país.
Unes 30.000 persones a Corbera, la Ribera, entorn a 8.000 a Alacant, l’Alacantí, més de 12.000 a Vinalesa, l’Horta Nord, unes 7.000 a Olocau, el Camp de Túria, vora 6.000 a Benicarló, el Maestrat–Els Ports, més de 2.000 a La Romana, les Valls del Vinalopó, i dissabte passat vora 16.000 participants a Gata de Gorgos, a la comarca de la Marina Alta, ha estat l’aclaparador resultat de participació del primer cap de setmana de les Trobades d'Escoles en Valencià 2014, les més reivindicatives de la història des que s’encetaren fa prop de 30 anys.
Sota el lema “Escola Valenciana, la nostra escola”, alumnes, pares, mares, docents, col•lectius i entitats han omplert aquest cap de setmana els carrers i les places de set poblacions distribuïdes de nord a sud del territori del País Valencià i han participat als 454 tallers didàctics dels centres educatius i les paradetes d'entitats comarcals.
A les més de 81.000 persones que han participat en aquestes primeres Trobades cal sumar l'extensa oferta d'activitats que s'han desenvolupat amb exposicions, exhibicions esportives, animació de carrer i música als escenaris d'aquestes festes en defensa del valencià.
“El govern de la Generalitat Valenciana ha detectat d’una manera correcta que l’ensenyament en valencià pot ser majoritari al nostre sistema educatiu si s’atén a la demanda de les famílies, però la reacció de l’Administració ha estat diametralment contrària a la voluntat de la ciutadania, ja que s’estan realitzant accions per limitar i frenar l’oferta d’ensenyament en valencià amb dures supressions de línies en valencià arreu de les nostres comarques”, ha assegurat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Moreno ha demanat als màxims representants dels valencians i les valencianes “que apliquen allò que les famílies demanen” i abandonen “postulats ideològics antidemocràtics”,.
Un total de 7 Trobades han obert aquest cap de setmana les festes per la llengua que cada any organitza Escola Valenciana i coincideix amb l’estació primaveral i que van començar a celebrar-se per primera vegada ara fa 29 anys, a les comarques de la Ribera i la Marina Alta.
Enguany en seran 18 fins el 15 de juny. Any rere any van començar a sumar-se moltes comarques més a mesura que s’anaven creant Coordinadores comarcals d’Escola Valenciana al llarg i ample del país.
Una família valenciana ha decidit reclamar al Ministeri d'Educació espanyol 17.000 euros de compensació per les despeses d'escolarització d'una filla en una escola fora del seu poble "per garantir el seu dret de rebre ensenyament en valencià". La demanda, presentada amb l'assessorament de l'entitat Escola Valenciana, es basa en la previsió de la "llei Wert", segons la qual l'administració ha de sufragar les despeses dels alumnes que no puguin trobar una plaça en la llengua que desitgen en una escola pública. Es tracta d'un punt de la "llei Wert" pensat especialment per a Catalunya, on ha aixecat molta controvèrsia, però que ara se li pot girar en contra al ministre.
La quantitat de 17.000 euros respon "a la despesa de pagament del centre concertat, el transport i el menjador" durant els quatre cursos que la filla d'aquesta família de Xirivella ha estat escolaritzada en un centre de
Picassent, perquè al seu poble cap escola pública ofereix l'ensenyament en valencià. Des d'Escola Valenciana asseguren que, amb la petició, esperen que "se'ls tracti com a les famílies que sol·liciten l'ensenyament en castellà en altres autonomies amb llengua pròpia, segons el que estipula la LOMCE".
Aquesta mateixa família va recórrer, juntament amb una desena més, contra la decisió de la Conselleria d'Educació valenciana de no autoritzar, el 2010, la implantació del Programa d'Ensenyament en Valencià a Xirivella. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va estimar el recurs i ara Escola Valenciana denuncia l'incompliment de la resolució judicial, ja que, si bé s'ha implementat una línia en valencià a l'educació infantil, no ha estat així, encara, a primer de Primària, el curs que fa actualment la nena.
La quantitat de 17.000 euros respon "a la despesa de pagament del centre concertat, el transport i el menjador" durant els quatre cursos que la filla d'aquesta família de Xirivella ha estat escolaritzada en un centre de
Aquesta mateixa família va recórrer, juntament amb una desena més, contra la decisió de la Conselleria d'Educació valenciana de no autoritzar, el 2010, la implantació del Programa d'Ensenyament en Valencià a Xirivella. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va estimar el recurs i ara Escola Valenciana denuncia l'incompliment de la resolució judicial, ja que, si bé s'ha implementat una línia en valencià a l'educació infantil, no ha estat així, encara, a primer de Primària, el curs que fa actualment la nena.
"Fabra suprimeix unitats en valencià a 136 escoles i tanca 5 escoles."
El govern de la
Generalitat Valenciana suprimeix unitats de valencià a 136 les escoles
públiques per al curs 2014-2015 segons l'arranjament escolar publicat avui al
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), segons denuncia Escola Valenciana. L'entitat ha calculat que hi ha 72 unitats en valencià suprimides a
infantil i primària i 83 més en centres amb doble línia educativa. En aquest
segon cas queda per resoldre encara quina unitat perden, si la de castellà o la
de valencià.
Escola
Valenciana diu que aquesta resolució de la conselleria d’Educació és un 'atac
històric al nostre màxim tret d’identitat i el major atac per part d’un govern
valencià als programes d’ensenyament òptims en els últims 30 anys'.
'Amb aquesta resolució no s’ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i Castelló', ha dit Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions
legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per
l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a
les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.
Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.
Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.
Tancament de cinc centres
La
supressió d'unitats en infantil a cinc centres del País Valencià suposarà
"la seva mort" segons l'entitat. Es tracta del de Centre Públic (CP)
Santa Quitèria d'Almassora, el CP Mestre Canós de Castelló de la Plana, el CP
Sara Fernández de València ciutat, el CP Ciutat de Cremona d'Alaquàs i el CP
l'Arc de Monòver.
Enseñanza defenderá ante TSJC que el castellano no está excluido de las aulas.
“Enseñanza también se
apoyará en la Ley de Educación de Cataluña (LEC) para defender que en esta
polémica lingüística lo importante es el resultado final. “Mostraremos datos del
rendimiento escolar”, aseguró Rigau, que insiste en que al final de la etapa
educativa obligatoria los alumnos tienen el mismo conocimiento de las dos
lenguas cooficiales. “El bilingüismo se demuestra hablando y escribiendo, no
haciendo el 50% de las clases en cada lengua”, remachó Rigau, a la vez que
defendió que el peso de las lenguas
debe hacerse a medida de cada centro según su realidad sociolingüística.”
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix en el seu diccionari que valencià i català són el mateix
El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat aquest divendres, després de 12 anys de treball i més de 200 reunions, el 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV). L'obra, que ha aconseguit un "ampli consens", inclou més de 93.000 entrades i accepta la denominació 'llengua valenciana' com "la manera tradicional d'expressar respecte a la seva tradició onomàstica, compatible amb altres denominacions", segons ha informat l'entitat normativa en un comunicat.
Des de l'entitat afirmen que l'"obra aborda amb normalitat la realitat lingüística per superar els conflictes onomàstics" i, així, el diccionari reconeix que la denominació 'llengua valenciana' és compatible amb altres denominacions com 'català'. En tot cas, la institució recalca que "el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre".
Tot i els matisos, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fa palesa la seva defensa de la unitat lingüística i reconeix sense cap embús que el valencià i el català són el mateix idioma. Així, la definició que s'ha aprovat de 'valencià' és: "idioma romànic parlat a la Comunitat Valenciana, a Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català".
El 'Diccionari Normatiu Valencià' ha estat aprovat amb un ampli suport dels acadèmics, ja que 16 dels integrants de l'AVL han votat a favor del text, dos en contra i dos s'han abstingut, segons han detallat a Europa Press fonts de l'Acadèmia.
En un comunicat, el president de l'AVL, Ramon Ferrer, ha explicat que el diccionari és "una obra
llargament esperada, amb la qual es tanca un procés laboriós i necessàriament dilatat en el temps". Per la seva banda, l'Acadèmia considera que avui és "un dia històric per a la nostra llengua i per a la cultura del poble valencià". "La data del 31 de gener del 2014 marcarà un abans i un després per a tots aquells ciutadans que estimen el signe d'identitat més emotiu i potent d'un poble".
En la mateixa línia, asseveren que "el propòsit que ha guiat els membres de l'AVL, i especialment els components de la comissió del diccionari, ha estat proporcionar una obra útil, amb definicions adequades i actualitzades (93.349 entrades), per a un conjunt variat d'usuaris de la nostra llengua, conjuminant la tradició lexicogràfica amb la terminologia més moderna".
Membres de l'AVL han reconegut que la tasca d'aprovar el 'Diccionari Normatiu Valencià' –que la setmana que ve ja estarà a la disposició dels usuaris a través de la pàgina web de la institució– "no ha estat una tasca fàcil", però l'obra va néixer i s'ha aprovat amb l'objectiu de ser filològicament i sociològicament acceptable per la major part possible de valencians".
Des de l'entitat afirmen que l'"obra aborda amb normalitat la realitat lingüística per superar els conflictes onomàstics" i, així, el diccionari reconeix que la denominació 'llengua valenciana' és compatible amb altres denominacions com 'català'. En tot cas, la institució recalca que "el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre".
Tot i els matisos, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fa palesa la seva defensa de la unitat lingüística i reconeix sense cap embús que el valencià i el català són el mateix idioma. Així, la definició que s'ha aprovat de 'valencià' és: "idioma romànic parlat a la Comunitat Valenciana, a Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català".
El 'Diccionari Normatiu Valencià' ha estat aprovat amb un ampli suport dels acadèmics, ja que 16 dels integrants de l'AVL han votat a favor del text, dos en contra i dos s'han abstingut, segons han detallat a Europa Press fonts de l'Acadèmia.
En un comunicat, el president de l'AVL, Ramon Ferrer, ha explicat que el diccionari és "una obra
llargament esperada, amb la qual es tanca un procés laboriós i necessàriament dilatat en el temps". Per la seva banda, l'Acadèmia considera que avui és "un dia històric per a la nostra llengua i per a la cultura del poble valencià". "La data del 31 de gener del 2014 marcarà un abans i un després per a tots aquells ciutadans que estimen el signe d'identitat més emotiu i potent d'un poble".
En la mateixa línia, asseveren que "el propòsit que ha guiat els membres de l'AVL, i especialment els components de la comissió del diccionari, ha estat proporcionar una obra útil, amb definicions adequades i actualitzades (93.349 entrades), per a un conjunt variat d'usuaris de la nostra llengua, conjuminant la tradició lexicogràfica amb la terminologia més moderna".
Membres de l'AVL han reconegut que la tasca d'aprovar el 'Diccionari Normatiu Valencià' –que la setmana que ve ja estarà a la disposició dels usuaris a través de la pàgina web de la institució– "no ha estat una tasca fàcil", però l'obra va néixer i s'ha aprovat amb l'objectiu de ser filològicament i sociològicament acceptable per la major part possible de valencians".
L'eurovisió de les llengües minoritzades obre la convocatória per rebre cançons.
Fins al dia 16 de maig, els grups i artistes que ho desitgin poden enviar les seves composicions musicals al festival Liet Internacional 2011 i participar, així, en l'edició d'enguany d'aquest concurs dedicat a les llengües europees minoritzades . Aquest és l'únic festival de la cançó europea dedicat a les lllengües europees sense estat i, per tant, un dels pocs esdeveniments de promoció d'aquestes llengües amb una audiència de magnitud.
Aquest festival, que té la voluntat de ser una rèplica d'Eurovisió però de llengües sense estat, va néixer als anys noranta a Frísia (Països Baixos) amb l'objectiu de guardonar els millors temes cantats en frisó, una llengua parlada als Països Baixos i a Alemanya. El 2002, però, va obrir la participació a qualsevol formació musical que cantés en qualsevol altra llengua europea minoritzada. Aquella primera edició la va guanyar el grup català Pomada.
L'any passat, aquest festival va deixar de celebrar-se a Frísia i An Oriant (la Bretanya francesa) va ser la ciutat d'acollida. Aquest any el concurs se celebrarà a la localitat d'Udine, a la regió de Friül del nord d'Itàlia, el 19 de novembre.
El concurs estarà integrat per 11 cantants o grups que representin les regions europees en qualsevol de les llengües regionals o minoritzades. La selecció de les composicions es farà pública abans del 6 de juny.
El concurs estarà integrat per 11 cantants o grups que representin les regions europees en qualsevol de les llengües regionals o minoritzades. La selecció de les composicions es farà pública abans del 6 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada